Principis Baptistes

Aquest és el principi suprem en tota l’experiència cristiana. Embolcalla els creients totalment i té domini sobre qualsevol altre aspecte de la fe i de la pràctica. Jesucrist és l’únic que ha rebut l’autoritat de Déu Pare i ha estat investit de sobirania, tant al cel com a la terra. Per això té la preeminència absoluta sobre tot allò creat. No hi ha cap altre nom donat als homes. Jesucrist és el Senyor.

Admetent Jesucrist com el Senyor i Mestre, cal tenir la millor informació pel que fa a la seva voluntat expressiva per arribar a ser bons súbdits del seu regne. Cada creient creix en gràcia a mesura que creix en el coneixement de Jesucrist. A la Paraula de Déu troba la font inesgotable d’inspiració cristiana. És amb ella que examina la seva consciència i on forja el caràcter i la personalitat.

La Paraula de Déu treu l’individu de tota connexió humana i el posa en relació directa amb Déu per Jesucrist, per a tornar-lo després als contactes respectius sobre la terra sant i útil. L’Estat, esglésies, institucions o persones, per respectables que siguin s’han de posar de banda perquè l’ànima acudeixi directament a la crida de Déu. El Cristianisme, en la seva concepció més prístina, és la realització de la vida espiritual d’un individu per mitjà de la fe personal en Jesucrist, el seu únic i suficient Salvador.

Aquest és el camí adequat perquè els creients creixin i siguin responsables. La Santa Bíblia és per al poble i aquest la pot i ha d’entendre. La promesa del sant Esperit que guia a tota veritat i recorda les dites de Jesucrist, és vigent, no per a uns quants, no per a una classe de gent, sinó per a totes les criatures de la Terra. Déu no fa accepció de persones.

Des del punt de vista espiritual, tots els membres d’una església tenen prerrogatives, drets i obligacions iguals. L’exercici del govern per la congregació exigeix, per sa naturalesa, de coneixement i saviesa. No és cristià per l’administració d’una església en la ignorància sinó en el saber. A l’església, els creients són els qui governen, per la qual cosa cal que aquests s’instrueixin i s’exercitin, posant els seus dons als peus de Jesucrist, l’únic que els pot ajudar en les necessitats de govern i existència.

L’Església de Jesucrist no necessita el sosteniment del poder civil. Tota intervenció en aquest sentit no és protecció sinó pedra d’ensopegada per als fins cristians. Això crea professants però no creients. Només les metes aconseguides per l’evangeli i l’amor de Jesucrist tenen la benedicció de Déu. L’església ha de ser sostinguda i projectada pels homes i dones que han entronitzat Jesucrist a les seves vides, sense cap altre compromís.

Els baptistes espanyols són conscients del respecte i l’obediència deguts a les autoritats de la nació. Aquest acatament és compatible amb la fe i els principis proclamats. Entenen que han de donar a Déu allò que és de Déu i al Cèsar allò que és del Cèsar.

Desitgem i promovem per a tots els homes la completa llibertat religiosa. Estimem que la tolerància religiosa és una simple concessió del governant, però que la llibertat religiosa és el do de Déu a l’home. És el seu dret més elevat i ha de ser respectat. La nostra actitud, en relació amb la llibertat religiosa, com a ciutadans i cristians, és una actitud conseqüent, edificant i digna.

Les esglésies han de ser sostingudes pels seus propis membres. El lliurament generós i joiós dels delmes i ofrenes com a part del culte a Déu és reconèixer la sobirania del Creador sobre les seves vides. «De Déu és la Terra i la seva plenitud, el món i els que hi habiten»; per tant, cada creient ha de ser un intel·ligent majordom del que és i té. Els cristians estan cridats a rendir comptes de la seva majordomia a Déu, que és amo absolut de tot.

Cada creient i cada església ha de prendre la responsabilitat de proclamar la salvació per Jesucrist al món com si fos l’únic creient o l’única església per fer-ho. Reprovem el proselitisme, és a dir, aconseguir adeptes per coacció de consciències. Ens sentim deutors d’evangelitzar, és a dir, portar el coneixement de Jesucrist a tota criatura. Això ho fem sempre, en tot temps i en tot lloc per la paraula i per la conducta de la vida cristiana. Començant a la família, seguint al veïnatge, a la ciutat, a la nació i fins a la resta del món.

Les esglésies baptistes són locals i autònomes, sostenint-se per si mateixes i expressant-se per si mateixes. Cap no està per sobre ni per sota d’una altra. Tot i això, per aconseguir les metes institucionals i promoure l’obra missionera, desenvolupem la interdependència de les esglésies. Units fraternalment i oferint cada església la seva cooperació voluntària, s’aconsegueixen les finalitats proposades a través dels organismes creats per l’associació de les esglésies en els nivells regionals, nacionals i mundials.

Celebrem el culte a Déu en harmonia amb la senzillesa que es desprèn del Nou Testament procurant, dins d’aquesta senzillesa, aconseguir vitalitat, reverència, dignitat i unitat en pro del màxim aprofitament espiritual i d’una experiència real en el culte cristià.

Ens sentim feliços de viure en bon veïnatge amb els germans d’altres confessions cristianes. Procurem cultivar-hi una gloriosa i cristiana companyonia. La unió espiritual i comunicació fraternal de tots els veritables creients en Crist ja és una beneïda realitat. Aquesta unió i comunicació és més íntima i persistent que la que resulta de totes les fórmules i combinacions eclesiàstiques. Ens sentim germans de tot aquell que accepta en la seva vida Jesucrist com a Senyor i Salvador,