Què creiem

Creiem que la Santa Bíblia va ser escrita per homes inspirats divinament, i que és tresor perfecte d’instrucció celestial (1); que té Déu per autor, per objecte la salvació, i per contingut la veritat sense barreja d’error (2); que revela els principis segons els quals Déu ens jutjarà (3) essent per això, i havent de ser-ho fins a la consumació dels segles, centre veritable de la unió cristiana, i norma suprema a la qual s’ha de subjectar tot judici que es formi de la conducta, les creences i les opinions humanes.

(1) 2 Ti. 3:16-17; 2 P. 1:21; 2 S.23:2; Ft. 1:16

(2) Pr. 30:5-6; Jn 17:17; Ro.3:4; Ap. 22:18, 19

(3) Ro. 2:12; Jn.12:47, 48; I Co. 4:3; Lc.10:10, 16; 12:47, 48.

Creiem que les Escriptures ensenyen que hi ha un Déu vivent i veritable, i només aquest, Esperit infinit i intel·ligent, el nom del qual és JAHVÈ (JO SÓC), Creador i Àrbitre Suprem del cel i de la terra (1) , indeciblement gloriós en santedat (2) , i mereixedor de tota l’ honra , confiança i amor possibles (3) ; que dins la unitat de la Divinitat hi ha tres persones que són: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant (4) ; aquests iguals en tota perfecció divina, exerceixen oficis diferents, però que harmonitzen, en la gran obra de la redempció.

(1) Jn.4:24; Sal.83:18; Heb.3:4; Ro.1:20; Jer.10:10.

(2) Ex.15:11; Isa.6:3; I P.1.15; Ap.4:6,8.

(3) Mr.12:30; Ap.4:11; Mt.10:37; Jer.2:12,13.

(4) Mt.28:19; Jn.15:26; I Co. 12:4,6.

Creiem que Les Escriptures ensenyen que l’home va ser creat en santedat, subjecte a la llei del seu Creador (1); però que per la transgressió voluntària va caure d’aquell estat sant i feliç (2); per la causa del qual tot el gènere humà és ara pecador (3), no per força, sinó per la seva voluntat; trobant-se per naturalesa enterament desproveït de la santedat que requereix la llei de Déu, positivament inclinat a allò que és dolent, i per això mateix sota justa condemnació (4) , sense defensa ni disculpa que li valgui (5).

(1) Gn. 1:27, 31; 2:16; Ec. 7:29; Ft. 17:26.

(2) Gn. 3:6-24; Ro. 5:12.

(3) Ro. 5:15-19; Jn. 3:6; Sal. 51:5.

(4) Ef. 2:3.

(5) Ez. 18:19,20; Ro. 1:20; 3:19; Gà. 3:22.

Creiem que les Escriptures ensenyen que la salvació dels pecadors és purament gratuïta (1), en virtut de l’obra intercessora del Fill de Déu (2); qui complint la voluntat del Pare, es va fer home, però exempt de pecat (3); va honrar la llei divina amb la seva obediència personal, i amb la seva mort va donar plena satisfacció pels nostres pecats (4), va ressuscitar després d’entre els morts, i des de llavors es va entronitzar al cel; que reuneix a la seva persona admirabilíssima les simpaties tendres i les perfeccions divines, tenint així per tots aquests motius les qualitats que requereix un Salvador idoni, compassiu i omnipotent (5).

(1) Ef. 2:5; Mt. 18.11, 1 Jn. 4:10; 1 Co. 3:5-7; Ft. 15:11.

(2) Jn. 3:16.

(3) Fil. 2:6-7.

(4) Is. 53:4,5.

(5) Ft. 7:25; Col. 2:9.

Creiem que les Escriptures ensenyen que la justificació és el gran bé evangèlic que assegura Crist (1), als qui tinguin fe en Ell (2); que aquesta justificació inclou el perdó del pecat (3), i el do de la vida eterna d’acord amb els principis de la justícia; qui dóna aquesta justificació exclusivament mitjançant la fe en Ell, i no per consideració de cap obra de justícia que fem; imputant-nos Déu gratuïtament mitjançant aquesta fe la justícia perfecta de Crist (4); que ens introdueix a un estat altament benaventurat de pau i de favor amb Déu, i ara i per sempre fa nostres tots els altres béns que hauríem de menester (5).

(1) Jn, 1:16; Ef. 3:8.

(2) Ft. 13:39; Ro. 5:1.

(3) Ro. 5.9, Zac. 13.1; Mat. 9:6; Ft. 10:43.

(4) Ro. 5:19; 3:24-26; 4:23-26.

(5) Ro. 5:1,2.

Creiem que les Escriptures ensenyen que l’Evangeli franqueja tots els béns de la salvació (1); que és deure de tots acceptar-los immediatament amb fe cordial, penediment i obediència (2); i que l’únic obstacle per a la salvació del pitjor pecador de la terra és la perversitat d’aquest, i la seva repulsa voluntària de l’evangeli (3), repulsa que li comporta condemnació agreujada (4).

(1) Is. 55:1; Ap. 22:17.

(2) Ft. 17:30; Ro. 16:26; Mr. 1:15-17.

(3) Jn. 5:40; Mt. 23:37; Ro. 9:31,32.

(4) Jn. 3:19; Mt. 11:20; Lc. 19:27; 2 Ts. 1:8.

Creiem que Les Escriptures ensenyen que per ser salvat cal ser regenerat o sigui néixer de nou (1); que la regeneració consisteix a comunicar a l’ànima el caràcter sant (2); que el poder de l’Esperit Sant en unió de la veritat divina (3), efectua la regeneració d’una manera que no està a l’abast de la nostra intel·ligència, aconseguint així que voluntàriament obeïm l’evangeli (4); i es veu evidència realment en els sants fruits de penediment, fe i novetat de vida (5).

(1) Jn. 3:3,6,7; Ap. 7:13,14; 21:27.

(2) 2 Co. 5:17; Ez. 36:26; Dt. 30;6; Ro. 2:28,29.

(3) Jn, 3:8; 1:13; Jau. 1:16-18; 1 Co. 1:30; Fil. 2:13.

(4) 1 P. 1:22,23; 1 Jn. 5:1; Ef. 4:20-24; Col. 3:11.

(5) Ef. 3:14-21, 5:9; Ro. 8:9; Gà. 5:16-23; Mt. 3:8-10; 7:20; 1 Jn. 5:4, 18.

Creiem que Les Escriptures ensenyen que són deures sagrats el penediment i la fe, i així mateix que són gràcies inseparables, llaurades a l’ànima per l’Esperit Regenerador Diví (1); mitjançant les quals, profundament convençuts de la nostra culpa, del nostre perill i de la nostra impotència, com també del que pertoca al camí de salvació mitjançant Crist (2) , ens tornem cap a Déu sincerament contrits, confessant-nos amb Ell i implorant La seva misericòrdia; cordialment reconeixent, alhora, el Senyor Jesucrist com a Profeta, Sacerdot i Rei nostre, en qui exclusivament confiem en qualitat de Salvador únic i omnipotent (3).

(1) Mr. 1:15; Ft. 11:18; Ef. 2:8; I Jn. 5:1.

(2) Jn. 16.8; Ft. 2:38; 16:30,31.

(3) Ro. 10:9-11; Ft. 3:22, 23; He. 4:14.

Creiem que Les Escriptures ensenyen que l’elecció és aquell propòsit etern de Déu segons el qual misericordiosament regenera, santifica i salva els pecadors (1); que per ser aquest propòsit perfectament conseqüent amb l’arbitri humà, abasta tots els mitjans juntament amb la fi (2); que serveix de manifestació gloriosíssima de la sobirana bondat divina (3); que absolutament exclou la jactància, promovent humilitat (4); que estimula l’ús dels mitjans; que es pot conèixer veient els seus efectes en tots els qui realment reben Crist (5); que és fonament de la seguretat cristiana; i que assegurar-se’n d’això, pel que fa personalment, exigeix ​​i mereix suma diligència de la nostra part (6).

(1) 2 Ti. 1:8,9.

(2) 2 Ts. 2:13,14.

(3) 1 Cr. 4:7; 1:26-31; Ro. 3:27.

(4) 2 Ti. 2:10; 1 Co. 9:22; Ro. 8:28; 3O.

(5) 1 Ts. 1:4.

(6) 2 P. 1:10,11; Fil. 3:12; He. 6:11.

Creiem que Les Escriptures ensenyen que la santificació és aquell procediment mitjançant el qual se’ns fa partícips de la santedat de Déu, segons la voluntat d’Aquest (1); que és obra progressiva (2) , que principia amb la regeneració; que la desenvolupa en el cor fidel la presència i el poder del Sant Esperit, Segellador i Consolador, emprant contínuament els mitjans assenyalats, sobretot, la Paraula de Déu, i també l’examen propi, l’abnegació, la vigilància i l’oració (3) , practicant tot exercici i complint tot deure piadós (4).

(1) Ts. 4:3; 5.23; 2 Co. 7.1, 13:9; Ef. 1:4

(2) Pr. 4:18.

(3) Fil. 2:12; Ef. 4:11,12; 1 P. 2:2; 2 P. 3:18; 2 Co. 13:5; Lc. 11:35; 9:23; Mt. 26:41; Ef. 6:18; 4:30.

(4) 1 Ti. 4:7.

Creiem que Les Escriptures ensenyen que els veritables regenerats, els nascuts de l’Esperit, no apostataran per morir irremeiablement, sinó que romandran fins al final (1); que la seva adhesió perseverant a Crist és el senyal notable que els distingeix dels que superficialment fan professió (2); que pel bé d’ells vetlla la Providència especial (3); i que són custodiats pel poder de Déu per a la salvació mitjançant la fe (4)

(1) I Jn. 8:31; 2:27,28;

(2) I Jn. 2:19.

(3) Ro. 8:28; Mt. 6:30-33;Jer. 32:40.

(4) Fil. 1:6; 2:12,13.

Creiem que Les Escriptures ensenyen que la Llei de Déu és la norma eterna i invariable del seu govern moral (1), que és santa, justa i bona (2); que l’única causa de la incapacitat per complir-ne els preceptes, atribuïda per les Escriptures a l’home caigut, és la naturalesa pecaminosa d’aquest (3) , alliberar-nos de la qual, i restituir-nos mitjançant l’Intercessor a l’obediència de la Santa Llei, és un dels principals objectes proposats a l’evangeli, i també dels mitjans de gràcia relacionats amb l’establiment de l’església (4).

(1) Ro. 3:31; Mt. 5:17; Lc. 16:17; Ro. 3:20; 4:15.

(2) Ro. 7:12; 7:7,14,22; Gà. 3:21; Sal. 119.

(3) Ro. 8:7,8.

(4) Ro. 8:2-4.

Creiem que Les Escriptures ensenyen que una església de Crist és una agrupació de fidels batejats (1), associats mitjançant pacte en fe i la comunió de l’evangeli (2); la qual practica les ordenances de Crist (3); és governada per les lleis d’aquest (4); i exerceix els dons, drets i privilegis que li atorga la paraula (5); i els únics oficials bíblics del qual són el pastor o bisbe, i els diaques (6); estant definits els requisits, drets i obligacions d’aquests oficials a les epístoles de Pau a Timoteu i Titus.

(1) Ft. 2:41-42.

(2) 2 Co. 8:5.

(3) 1 Co. 11:2

(4) Mt. 28:20; Jn. 14:15.

(5) I Co. 14:12.

(6) Fil.1:1; Ft. 14:23; 15:22; I Ti. 3:1; Tit. 1.

(a) Baptisme:

Creiem que les Escriptures ensenyen que el Baptisme cristià és la immersió en aigua del qui tingui fe en Crist (1); feta en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant (2), a fi de proclamar, mitjançant el seu emblema bell, aquesta fe al Salvador crucificat, sepultat i ressuscitat, i també l’efecte de la mateixa fe, és a dir, la mort al pecat i la resurrecció a nova vida del fidel (3), i que el baptisme és requisit previ per als privilegis de la relació eclesiàstica com per exemple, el Sant Sopar del Senyor (4).

(1) Ft. 8:36-39; Mt. 3:5,6; Jn. 3:22, 23; 4:1,2; Mt. 28:19.

(2) Mt. 28:19; Hch. 10:47,48; Gà. 3:27:28.

(3) Ro. 6:4; Col. 2:12.

(4) Ft. 2:41; Mt. 28:19,20

(b) Sant Sopar del Senyor

Creiem que Les Escriptures ensenyen que el sant sopar del Senyor és certa provisió de pa i vi, que representa el Cos i la Sang de Crist, i que hi participen els membres de l’església reunits per a l’efecte (1), commemorant així la mort del seu Senyor (2), proclamant la fe que li tenen, la seva participació en els mereixements del Seu sacrifici, la seva necessitat que els subministri vida i nodriment espirituals (3), i la seva esperança de la vida eterna en virtut de la resurrecció de Crist d’entre els morts; i que n’ha de precedir a la seva observança l’examen detingut de si mateix per cada partícip (4).

(1) Lc. 22:19, 20; Mr. 14:20-26; Mt.26:27-30; I Co.11:27- 30; 10:16.

(2) I Co. 11:26; Mt. 28:20.

(3) Jn. 6:35,54,56.

(4) I Co. 11:28.

Creiem que Les Escriptures ensenyen que és Dia del Senyor el primer de la setmana (1), i que s’ha de consagrar als fins religiosos (2), abstenint – se el cristià de tota feina secular que no sigui obra de misericòrdia i necessitat (3), valent-se amb devoció de tots els mitjans de gràcia, privats i públics (4) i preparant-se així per «el descans que queda al poble de Déu».

(1) Ft. 20:7.

(2) Ex. 20:8; Ap. 1:10; Sal. 118:24.

(3) Ft. 5:29; Mt. 10:28; Dn. 3:15-18; 10; Ft. 4:18-20

(4) He. 10:24, 25; Ft. 13:44.

Creiem que Les Escriptures ensenyen que existeix el govern civil per disposició divina, per als interessos i el bon ordre de la societat humana (1); i que hem d’orar pels magistrats honrant-los en consciència i obeint-los (2), excepte en coses que siguin oposades a la voluntat de nostre Senyor Jesucrist (3), únic amo de la consciència i príncep dels reis de la terra (4).

(1) Ro. 13:7.

(2) Mt. 22:21; Tit 3:1; I P.2:13; I Ti. 2:1-8.

(3) Ft. 5:29; Mt. 10:28; Dn. 3:15-18,Ft. 4:18-20.

(4) Mt. 23:10; Ap. 19:16; Sal. 72:11; Sal. 2; Ro.14:9-12.

Creiem que Les Escriptures ensenyen que hi ha diferència radical i essencial entre els justos i els impius (1), que en l’estimació de Déu no hi ha justos veritables a part dels regenerats; aquests han estat justificats mitjançant la fe en Jesucrist, i santificats per l’Esperit Diví (2); que, als ulls de Déu, són impius i maleïts tots aquells que segueixin impenitents i incrèduls (3); i que és permanent aquesta diferència entre els uns i els altres en morir i després de la mort (4).

(1) Mal. 3:18; Pr. 12:26; Is. 5:20; Gn. 18:23; Jer. 15:19;Ft. 10:34,35. Ro. 6:16.

(2) Ro. 1:17; I Jn. 3:7; Ro. 6:18,22; 1 Co. 11:32; Pr. 11:31; 1 Pe. 4:17-18.

(3) 1 Jn. 5:19; Gà. 3:10 ; Jn. 3:36; Isa. 58:13-14; 56:2-8; Sal. 10:4.

(4) Pr. 14:32; 10:24; Lc. 16:25; Jn.8:21-24; Lc. 12:4,5; 11:23-26. Jn. 12:25-36; Ec. 3:17.

Creiem que Les Escriptures ensenyen que s’acosta la fi d’aquest món (1); que el dia darrer Crist descendirà del cel (2), i aixecarà els morts del sepulcre perquè rebin la seva retribució final (3); que llavors es verificarà una separació solemne (4); que els impius seran sentenciats al càstig etern, i els justos al goig sense fi (5); i que aquest judici determinarà per sempre, sobre els principis de la justícia, l’estat final dels homes, al cel o a l’infern (6).

(1) I P. 4:7; I Co. 7:29-31; He. l:10-12; Mt. 24:35.

(2) Ft. 1:11.

(3) Ft. 24:15; I Co. 15:12-58; Lc. 14:14; Dn. l2:2.

(4) Mt. 13:49; 37-43; 24:30,31; 25:31-33.

(5) Mt. 25:31-46; Ap. 22:11; I Co. 6:9-10; Mr. 9:43-48.

(6) 2 Ts. 1:6-12; He. 6:1,2; I Co. 4:5; Ft. 17:31; Ro. 2:2-16; I Jn. 2:28; 4:17; 2 P. 3:11,12.