Covardia

De tant en tant, el Senyor ens crida a aprendre dels exemples dels altres, i aquest relat de Gàlates 2 ens mostra com un gegant de la fe pot tenir peus de fang i fallar. Pere falla al Senyor per covardia, té por d’aquells que lluitaven per un Evangelis transformat per les seves costums religioses. I la por i la covardia mai han estat bons consellers, només aconsegueixen portar-nos per un camí de pecat i desgràcia. Per això, l’apòstol Pau el confronta mantenint la puresa de l’Evangeli intacta. Que Déu vulgui que la propera vegada que la pressió del grup que ens envolta ens tempti amb la covardia, puguem dir com Pau: “He estat crucificat amb Crist, i ja no visc jo sinó que Crist viu en mi”.